Les ostres i els musclos de Bouzigues


 L'ostra de Bouzigues

La conquicultura mediterrània va néixer a Sète el 1875. L'absència de marea al Mediterrani va imposar unes tècniques específiques: la cria en suspensió realitzada per mitjà de "taules" formades per rails que sostenen travessers i perxes creuades.



Actualment, quasi la meitat de la producció d'ostres de França prové de l'estany de Thau. Si bé aquesta varietat creuada s'anomena "de Bouzigues", un dels poblets més petits i més encantadors de la conca de Thau, es cria i es pot degustar per tots els pobles i viles ostreïcoles de l'entorn de l'estany, com Mèze i Marseillan. 

Amb la seva closca marbrada, molt dentada, i la seva frescor iodada realçada per una punta d'avellana, "l'ostra de Bouzigues" és un plaer per al paladar. Si bé normalment es consumeix crua, també es pot degustar gratinada, amb mantega de cargol o amb salsa d'escalunyes i vi blanc.  

 Els musclos de la conca de Thau 

La mitilicultura va precedir l'ostreïcultura. Prop de 3000 tones de musclos del Mediterrani es produeixen cada any a la conca de Thau. 
Es tracta d'una espècie especial, denominada Mytilus galloprovincialis. Criada a partir de larves que es recullen al mar, aquesta "grana" es posa en corda "marsellesa", és a dir, es col·loca en un doble fil de cotó i se submergeix en aigües profundes. 

Els mol·luscs triguen uns 12 mesos a assolir la mida adequada. Més grans i carnosos que els musclos de l'oceà, tenen un color viu i un gust pronunciat molt iodat. 

Es degusten crus o cuits, a la marinera, o en "brasucade", al gust, i els més grossos es farceixen "a la setana". 
 

Partager :